E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.


Ernest (Jackie) Voges (☆ 9 di aprel 1931 na Kòrsou - 25 di yüli 2023 na Kòrsou) tabata un ingeniero i polítiko antiano. E tabata minister di Salubridat di Antia Hulandes den gabinete Jonckheer-Kroon entre 1966 i 1969 i minister di Tráfiko i Transportashon den gabinete Evertsz entre 1973 i 1977.

Biografia editá

Jackie Voges a nase na Kòrsou komo yu mayó di Eunice Peterson i Charles E.W. Voges (1908-1973), polítiko. Su mayornan tabata di Islariba. E tabatin tres ruman muhé i dos ruman hòmber, di kual esun mas yong, Russell Voges, tambe tabata polítiko i minister antiano. El a bai Sint Thomas College i na 1947 a optené su MULO-diploma. Despues Voges a muda pa Den Haag unda el a finalisá su estudio den arkitektura na HTS na 1952.[1] Bèk na Kòrsou el a kuminsa su karera den gobièrnu na Dienst Openbare Werken (DOW), okupando trái otro e funshon di hefe di departamentu di planologia, inspekshon di konstrukshon i kas, i topografia.

Voges tabata politikamente aktivo den partido NVP. E tabata miembro di Konseho Insular di Kòrsou di aña 1959 te 26 di yüni 1967, ekskluyendo algun interupshon pa motibu di estadia den eksterior. El a fungi komo diputado di Kòrsou di 3 di òktober 1966 te cu 30 di yüni 1967. Desde yanüari 1967 ora su tata a wòrdu rayá dor di NVP Voges gradualmente a distansia su mes di e partido i na sèptèmber 1967 a hasi denunsia kontra NVP pa insulto.[2] Dia 16 di ougùstùs 1967 e ta huramentá komo minister di Salubridat den gabinete Jonckheer-Kroon, un koalishon di partido DP di Kòrsou i PPA di Aruba.[3]

Despues di su retiro na 1969 e tabata konsehero di Kolegio Ehekutivo di Kòrsou, enkargá ku planifikashon i koordinashon di proyekto. Durante formashon di gabinete Evertsz Voges a wòrdu nominá pa Claude Wathey (DP Sint Maarten) komo kandidato ministerial pa Islariba. El a okupá entre 1973 i 1977 e puesto di minister di Tráfiko i Transportashon. Voges a fungi tambe pa algun tempo komo minister di Hustisia i visepremier interino, despues ku na desèmber 1975 gabinete Evertsz a kita e kartera di tres minister di MEP.[4]

Despues di a gradua den lei na 1977 e ta wòrdu nombrá komo dosente i dekano di e fakultat hurídiko na UNA (awor University of Curaçao). El a bandoná universidat na 1982 pa bira e promé direktor di Curaçao Ports (CPA), un kompania di gobièrnu ku ta manehá wafnan. Durante su dieskuater aña komo direktor, di 1982 te 1996, el a hunga un papel importante den e desaroyo portuario di Kòrsou.[5]

Despues di baha ku penshun Voges a atkerí e korant Amigoe, kua el a dirigí pa basta aña promé di pasa esaki over pa su yu hòmber Michael.

Durante su karera Voges tabata aktivo komo dirigente riba diferente tereno. E tabata miembro di direktiva di e bondnan di landamentu i di tiro. Na 1988 el a keda elegí pa aklamashon komo presidente di Vereniging Bedrijfsleven Curacao (VBC).[6] Pa mas ku sinkuenta aña Voges tabata enbolbi ku Monumentenzorg Curaçao, den kual fundashon el a fungi tantu komo komisario, presidente (1982-2003) i advisor.[7]

Voges tabata kasá ku Maria (May) Voges i tabata tata di dos yu hòmber. El a fayesé dia 25 di yüli 2023 na edat di 92 aña.

Honor editá

Voges a wòrdu kondekorá komo Kabayero (Ridder) den Orden di Leon Hulandes (Orde van de Nederlandse Leeuw) na 1979. Pa rekonosé su trabounan pa e isla a nombra dia 28 di desèmber 2015 a nombra e promé megapier di Kòrsou na su nòmber: Ernest (Jackie) Voges-pier. Prins Bernardfonds a otorgá e "zilveren anjer" pa su kontribushon riba tereno di monumento na 1998. Na 2019 Monumentenzorg Curaçao a instituí na su honor e "Ernest (Jackie) Voges Monument Award", un premio bi-anual pa prestashon meritorio riba tereno di konservashon di monumento.[8]