Marcel Amont

aktor franses

Marcel Amont, nòmber artístiko di Marcel Jean-Pierre Balthazar Miramon (☆ 1 di aprel 1929 na Bordeaux) - † 3 di mart 2023 na Saint-Cloud), tabata un aktor i kantante di músika popular franses ku a kosecha éksito den e dekada 1950, 1960 i 1970.[1]

Marcel Amont
Pais di nashonalidatFransia Editá
Nòmber di nasementuMarcel Jean Pierre Balthazar Miramon Editá
Nòmber di dilantiMarcel, Jean-Pierre, Balthazar Editá
FamMiramon Editá
SeudónimoMarcel Amont Editá
Fecha di nasementu1 aprel 1929 Editá
Lugá di nasementuBordeaux Editá
Fecha di fayesimentu8 mart 2023 Editá
Lugá di fayesimentuSaint-Cloud Editá
Modo di murikousa natural Editá
Lugá di entieroSaint-Cloud cemetery Editá
Lenga maternofranses Editá
Dominio di idiomafranses Editá
Okupashonkantante Editá
Periodo activo (inicio)1951 Editá
Periodo activo (fin)2021 Editá
DiskografiaMarcel Amont discography Editá
GéneroChanson Editá
Seya discograficoPolydor Records, Fonit, CGD, CBS Disques, Tréma Editá
DistinshonCommandeur des Arts et des Lettres‎, Georges Moustaki Prize, Vincent Scotto Award Editá
Wèpsait ofisialhttp://marcel-amont.com Editá
Lista di temalist of songs performed by Marcel Amont Editá

Biografia editá

Nasí na Bordeaux, yiu di un maestro Ramo, amtenar di ferrocarril, i Romélie Lamazou, enfermera. E via, despues di e banda, entre e instrukshon di education físiko i di arte drastico, Conservation. Di media, i, finalmente, e kantika, e delaster palabra di deporte. Despues di a hasi e our di e aktividat artista na bordo, e "bai" di Paris lat di 1950, kaminda e ta chikitu di poko un nòmber di e mayoria di e kabinet di e dos partinan (Skohí d'aki, e Fuente di 4 temporadanan di aña, etc)[2].

1956 ta aña di milager. Den e Olympic, a pasa e promé parti diDit Pia : pa promé biaha manera un " programa di suplente ", ta un santu "revelashon aña" i kaba sinku siman mas lat den e di dos servisio den e kuartal. Anto pa esaki éksito, na publico, riba su promé disko den públiko i ta hiba e Premio diAkademia Charla En Cos den e grupo di Sera Gainsbourg i Late Krio i, den e proseso, a inisia den e pelíkula ademas di Breedte Bordo di E brùit ta muchu bunita. Bai fini otro Markt awa Ariba di e famoso show di television di 36 spièrta.

Den 1962, e a hasi su promé on a nan en show na Bobino pa 3 luna i medio, e goto, ademas di nan mes text, e krea lorá kantika firma na Ccloud Lugar (Di Bandera di rei, en en titulo, E Rango oochi, Jazz i Java).

Na 1965, kohe riba e Olympic di sinku siman. Di innovacion ta ekstremo reconecta : den poní den asina ku no ta revolucion di bo balans.

Dia 1 di oktober 1967 e tabata e anfitrion di e promé emishon na koló den e historia di e televishon franses (ribae parti Ariba di e Toren). Na 1970, eOlympic, semper ta grupo di bo balans i kantante, rondoná di specialisa i ta utilisá antilles grandi pa algun di nan montejo. Di éksito a asina ku e spetakel dura 5 siman. Encarga di e mucha kantante dinámiko, agradabel i lus na directora di dos pintorescos i popular. E ta miéntras ku un media musica, i pa e motibu, rechaso di presentashon di un produktor amerikano i e di BC.

El a participa den hopi espectacular di variedat den e decada di 1960 i 1970, inkluyendo di Mart i Albert Arpetan. Na 1974, e ta e anfitrion di e diadomingo den e programa di Toutankhamont.

Manera hopi di prinsipal artista di e dekada di 1960 i 1970, e decada di 1980 ta duru riba esakinan di communicacion na nivel di frances, sinembargo, por mas di dos decada, e visa pa su arte a habri e portanan di tera stranhero (gira di Japon, Rusia, reina di e Fundashon di Could di skol San Francisco, e Estudio di e On di Roma durante un aña, etc). E utilidat di muzik di dos text di George Based (Un chikitu Eva ta muchu, E Bieu Fosil), ku a duna na 1976 en di Bombero di Mariella.

Na 1980, a parti di sanidat for di e pre en frances di e kantu di Eurovisión ku e kantu Kompañeronan di enólogo. E dia 23 di maart, durante di fin di pre en coleccion di TF1, presentá pa Even Dhéliat, e klas Template:4e 6 sanidat pa e resultado di e promesa di telespectadores.

Den e proyekto frances, kende a haña un nobo rosea den e añanan 2000. Asina, na 2006, kohe ku nobo album, e je log, e pensamentu di Francees Dreyfus, e firma di duits ku Gas Jaoui, Gerard Gaan, Die Lockwood, Biréli Lagere.

Na 2007, topa Limpi, 50 aña despues di e promé paso.

Caba di 2008, a tuma parti na e album pa muchanan di Guillano Liber, derecho di kosnan naties.

Durante dos aña, ta un di e kabes di arte di e bahada di suave Edat, di tur e imagennan pa temporal 3 i 4. Na Template:Date, sera nan 80 aña ku un seri di recital ta di Gran Comedia na Paris.

Na 2010, a tuma parti na e album pa e muchanan di E Wowo di kaiman diMa Damos, skirbi varios text, i kantando un dato ku su[3], música di su yiu Matias di Ramo.

 
Markt Man na e scenario pa tur Suave Edat, na aña 2017.

Na 2012, despues na e poblacion di un buki di registro titulo Di e bulevar e buraku di e tempu (Edison Pero), publiko " nevó ", un buki ilustrador ku foto, riba tur su álbumes personal (Edison Die Arpetan). Hasi su promé paris l'Palabra , e 25 november pa selebrá nan mas di 60 aña. Ofresé un sala di spetakel, asombroso moderno, entre e para i e kantu tur, un aviacion di éksito konosí pa publico en general, chikitu obranan siñando, tecnica i balor ku nan ta mas recent, ku ta hasi e delisia di su publiko fiel i un generashon nobo di espectadores.

Den 2013, di kantu tin esey gel di e figuranan den e strepi honor di e pelíkula Grandi Trampa dirigí riba Te Leren.

E mesun aña, a tuma parti na e videoclip di "Pasobra e anochi", un kantu di kolektivo, e Margaretha kontra di malesa di Alzheimer, diseño pa bringa kontra di malesa.

Na januari 2014, Marine Media/Mundial Basis publiko un dòbel CD di e Antologia (di éksito di 1959 di 1975).

Di maart 2014, a sali for di Template:7e, un Karta na e amigunan, e desishon festivo karta enviadas di e hendenan ku e ta stima i ku e ta konosí pa mayoria di nan. Entre bisindario : Charla Aznavour, Marie Chevalier, Vec Maand, Aan Souchon, François More, Online bon Cana, entre otro.

Di november 2016 pa februari 2017, lo partisipá na e Template:10e di e " suave Edat, di tur e imagennan ", ademas di Gerard Enorme, Sheila, Huges Aufray, entre otro.

Bo ta 2018, ta pèrkurá pa e marcha di para en op ku un show nobo, "Markt te kantidat di relatonan i kanta e parti Ariba", na ku e konfia den forma di un ambiente, e siguiente di su bida, for di nueva di crece di fransia riba e dia di awe, rita su grandi éxitos i nobo kantika, si nan ta òf no tin di nan mes i nan punto di relatonan.

Diskografia marcial editá

  • 1956 : Escamillo (Georges Coulonges / C. Roi)
  • 1957 : La Chanson du grillon (Jean Dréjac)
  • 1958 : Julie (Jacques Datin - Maurice Vidalin)
  • 1958 : L'Amour en mer (Michel Rivgauche)
  • 1959 : Tout doux, tout doucement (Frank Gérald - Pierre Delanoë)
  • 1959 : Bleu blanc blond (Jean Dréjac / H. Green)
  • 1960 : Les Bleuets d'azur (J. Larue / Guy Magenta)
  • 1961 : Dans le cœur de ma blonde (Jean Dréjac / N. Petty)
  • 1962 : Un Mexicain (Jacques Plante / Charles Aznavour)
  • 1963 : Moi le clown (J.Mareuil - Charles Aznavour)
  • 1965 : Maria et le Pot au lait (Marcel Amont)
  • 1965 : Au bal de ma banlieue (Jean Dréjac)
  • 1967 : Dans 45 Ans (John Lennon - Paul McCartney)
  • 1970 : Le Monsieur qui volait (Claude Nougaro - Marcel Amont)
  • 1971 : L'amour ça fait passer le temps (Jean-Michel Rivat - Franck Thomas / Roland Vincent)
  • 1971 : Monsieur (Gilles Thibault / Jacques Renard)
  • 1971 : Benjamin le bienheureux (Yvan Dessca / Eric Charden)
  • 1971 : C'est aujourd'hui dimanche (Bernard Estardy - Jean-Michel Rivat / Franck Thomas)
  • 1974 : Y a toujours un peintre (Jean-Michel Rivat- Roland Vincent)
  • 1974 : Le Chapeau de Mireille (Georges Brassens)
  • 1975 : Les Artistes (Marcel Amont - Jacques Revaux / Roland Vincent)
  • 1976 : La musique est de retour (Marcel Amont - M. Jourdan /Gustin)
  • 1977 : On ne guérit pas de son enfance (Marcel Amont / M. Cywie)
  • 1979 : Viennois (Alain Souchon)
  • 1979 : Paris rombière (François Cavanna / Roland Vincent)
  • 1979 : Pour traverser la rivière (Gilles Vigneault)
  • 1979 : La Galère (Maxime Le Forestier / Julien Clerc)
  • 1982 : Demain j'arrête de fumer (Marcel Amont)
  • 1985 : Le Tam-tam des gorilles (Lana et Paul Sebastian / Sylvain Lebel) (45 tours pour enfants)
  • 1991 : Sympathic (Marcel Amont)
  • 2006 : Démodé (Marcel Amont / P. Loffredo)
  • 2009 : Il a neigé (Marcel Amont / Mathias Miramon)

E titulo di Markt e parti di awa Riba e catalogo ribaMundial

Diskografia ocean di barn editá

Markt Man, fiel di su historia barnes, tin grabashon hopi disko di barn . esakinan disko content kantika tradicional manera e text di autor clasico di literatura bertica i e gascuña, manera Jakòb di Gezin, Over Maart, Alexia Potret , òf Siman Aros. E kompromiso ku lèter ocean e crystal di su buki, Con por bo ta un gascon ?.

  • 1962 : Muzik di vaye di Aspe, Barn i di e Prinses
  • 1979 : Manera a kanta den barnes
  • 1981 : E konta riba beurs
  • 1981 : E Het
  • 1987 : Marka awa Ariba a kanta e gastonan potros
  • 1997 : Marka awa Ariba a kanta e potros gastonan (CD)

Filmografía editá

  • 1956 : E brùit ta muchu mas bunita di Are Gerard En Uit
  • 1961 : man robes di e unidat di Guy Lefranc
  • 1973 : Male hari i yora di Markt Mas (Sèt di TV)
  • 1983 : Di Biuda roa diÉdouard Molinanan
  • 1984 : Skol di solo di Jan En Jacques Aublanc
  • 1984 : E Tiroteo di ber di Jan Fléchet
  • 2012 : Aisha en pelíkula pa Asina Benguigui
  • 2014 : E Sanger di wendrùif (Sèt di TV picuda Babel ta yega pretu) Marka Riu

Bukinan editá

  • Ta un kantika, ku ta hasi den un kantu? (Sivil, 1989)
  • A bisa, ta skirbi, ta kanta (Testigu. Cristian Pero, 2000)
  • Bo ta e por ta un gascon ? (Testigu. Atlanta, 2001)
  • E otro belast muzik di Vaye (Testigu. Sùit En West, 2006)
  • Den e bolivar ta pasa e tempu (Testigu. Cristian Pero, 2009)
  • Nevó (Testigu. Die Arpetan, 2012)
  • Karta di su amigunan (Testigu. Chiflet & Cie, 2014)

Preis i distinshon editá

  • Na e Gran Prix du disque den 1956
  • Preis Vencent Sorto por SACA bo ta 1972 ku E Amor, ta hasi ku e tempu pasa
  • Komandante di e dekreto di Arte i Literatura

Linknan eksterno editá