Otto Beaujon

polítiko antiano
E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.

Wak Beaujon (pagina di referencia) pa un otro nificacion di topico.

Otto Rudolf Anthony Beaujon (☆ 6 di novèmber 1915 na Aruba - † 12 di novèmber 1984 na Kòrsou) tabata un polítiko antiano.[1][2] E tabata promé minister di Antias Hulandes (1971-1972), miembro i presidente di Parlamento di Antias Hulandes, minister di Enseñansa di Antia Hulandes na dos okashon i gezaghebber di Teritorio Insular di Kòrsou (1968-1969).

Otto Beaujon
Pais di nashonalidatAntias Hulandes Editá
Fecha di nasementu6 novèmber 1915 Editá
Lugá di nasementuAruba Editá
Fecha di fayesimentu12 novèmber 1984 Editá
Okupashonpolitiko Editá
Funshonpromé minister di Antias Hulandes Editá

Biografia editá

Beaujon a nase dia 6 di novèmber 1915 na Aruba. Su mayornan tabata Aletta Campbell Pandt i Hendrik Johannes Beaujon, gezaghebber di Aruba di 1911 te 1920.[3] Na edat hoben e ta muda pa Kòrsou, unda su tata a establesé su mes komo notario.

 
Hendrikschool na Pietermaai (entre 1885 i 1900)

E ta optené su Mulo-diploma na Hendrikschool, i despues ta gradua pa e èksamen adjunct-commies i na 1942 pa e èksamen praktizijn (lei).

Na 1933 e ta drenta den servisio di gobièrnu di Kòrsou. Pa partido Demokrat (DP) e tabata miembro di Konseho Insular di Kòrsou di 4 di yüni 1954 te 20 di sèptèmber 1955 i atrobe di 14 di desèmber 1957 te 26 di yüni 1959. Na 1955 ta wòrdu nombrá diputado di Teritorio Insular di Kòrsou, inisialmente enkargá ku e kartera di obranan publiko, despues ku asuntunan sosial, asuntunan ekonómiko i salú. Na 1957 e ta wòrdu nombrá gezaghebber interino, kual funshon ela pone abou pa motibu di salú. Na yüli 1960 Beaujon ta wòrdu elegí di nobo komo diputado di finansa. Na 1961 e ta reanudá su karera komo ámtenar, sirbiendo komo sekretario di Teritorio Insular di Kòrsou te su pension dia 6 di mei 1966.

Beaujon tabata miembro di Parlamento di Antias Hulandes di 14 di aprel 1955 te 13 di sèptèmber 1955 i di 23 di sèptèmber 1966 te 16 di mei 1968 i okupando desde 12 di desèmber 1966 e funshon di presidente di parlamento. Seguidamente ela sirbi di 1968 te 1969 komo gezaghebber di Kòrsou. Entre 29 di sèptèmber i 11 di desèmber 1969 el a bolbe drenta Parlamento di Anti Hulandes.[4]

Na desèmber 1969 e ta keda nombrá minister di Enseñansa i Kultura den gabinete Petronia, pero ta retirá den menos ku un aña i promé ku e kaida di e gabinete. Den e siguiente gabinete bou di Ronchi Isa e ta regresá komo minister di Enseñansa, Kultura i Salú. Entre 1 di yüni 1971 i 15 di novèmber 1972 e tabata e di seis promé minister di Antia Hulandes.[5]

Beaujon, kende nunka tabata kasá, ta fayesé 12 di novèmber 1984 na edat di 69 aña.[3]

Distinshon editá

Beaujon a risibi e siguiente kondekorashonnan[6]: