Otto Beaujon


Otto Rudolf Anthony Beaujon (☆ 6 di novèmber 1915 na Aruba - † 12 di novèmber 1984 na Kòrsou) tabata un polítiko antiano.[1][2] E tabata promé minister di Antias Hulandes (1971-1972), miembro i presidente di Parlamento di Antias Hulandes, minister di Enseñansa di Antias Hulandes na dos okashon i gezaghebber di Teritorio Insular di Kòrsou (1968-1969).
Otto Beaujon | ||
---|---|---|
Imagen desea: Otto Beaujon | ||
Di 6° promé minister di Antias Hulandes | ||
Término di ofisina 1971–1972 | ||
Monarkia | Juliana (1948 - 1980) | |
Antesesor | Ronchi Isa | |
Susesor | Juancho Evertsz | |
Minister di Enseñansa di Antias Hulandes | ||
Término di ofisina 1969, 1972–1973 | ||
Promé minister | Ernesto Petronia Ronchi Isa | |
Miembro di Parlamento di Antias Hulandes | ||
Término di ofisina 1966–1968, 1969 | ||
Di 11° presidente di Parlamento di Antias Hulandes | ||
Término di ofisina 1966–1968 | ||
Antesesor | Onofre Bikker | |
Susesor | Toon Abraham | |
Di 3° gezaghebber di Teritorio Insular di Kòrsou | ||
Término di ofisina 1968–1969 | ||
Antesesor | Weis de Haseth | |
Susesor | Elias Morkos | |
Miembro di Konseho Insular di Kòrsou | ||
Término di ofisina 1954-1956, 1957–1959 | ||
Informashon personal | ||
Nòmber kompleto |
Otto Rudolf Anthony Beaujon | |
Nasementu | 6 di novèmber 1915 Aruba | |
Fayesimentu | 12 di novèmber 1984 Kòrsou | |
Informashon profeshonal | ||
Ofishi | ámtenar, polítiko | |
Partido polítiko | Partido Demokrat (DP) | |
[Editá Wikidata] · [Manual] |
Biografia
editáBeaujon a nase dia 6 di novèmber 1915 na Aruba. Su mayornan tabata Aletta Campbell Pandt i Hendrik Johannes Beaujon, gezaghebber di Aruba di 1911 te 1920.[3] Na edat hoben e ta muda pa Kòrsou, unda su tata a establesé su mes komo notario.
E ta optené su Mulo-diploma na Hendrikschool, i despues ta gradua pa e èksamen adjunct-commies i na 1942 pa e èksamen praktizijn (lei).
Na 1933 e ta drenta den servisio di gobièrnu di Kòrsou. Pa partido Demokrat (DP) e tabata miembro di Konseho Insular di Kòrsou di 4 di yüni 1954 te 20 di sèptèmber 1955 i atrobe di 14 di desèmber 1957 te 26 di yüni 1959. Na 1955 ta wòrdu nombrá diputado di Teritorio Insular di Kòrsou, inisialmente enkargá ku e kartera di obranan publiko, despues ku asuntunan sosial, asuntunan ekonómiko i salú. Na 1957 e ta wòrdu nombrá gezaghebber interino, kual funshon el a pone abou pa motibu di salú. Na yüli 1960 Beaujon ta wòrdu elegí di nobo komo diputado di finansa. Na 1961 e ta reanudá su karera komo ámtenar, sirbiendo komo sekretario di Teritorio Insular di Kòrsou te su pension dia 6 di mei 1966.
Beaujon tabata miembro di Parlamento di Antias Hulandes di 14 di aprel 1955 te 13 di sèptèmber 1955 i di 23 di sèptèmber 1966 te 16 di mei 1968 i okupando desde 12 di desèmber 1966 e funshon di presidente di parlamento. Seguidamente el a sirbi di 1968 te 1969 komo gezaghebber di Kòrsou. Entre 29 di sèptèmber i 11 di desèmber 1969 el a bolbe drenta Parlamento di Antia Hulandes.[4]
Na desèmber 1969 e ta keda nombrá minister di Enseñansa i Kultura den gabinete Petronia, pero ta retirá den menos ku un aña i promé ku e kaida di e gabinete. Den e siguiente gabinete bou di Ronchi Isa e ta regresá komo minister di Enseñansa, Kultura i Salú. Entre 1 di yüni 1971 i 15 di novèmber 1972 e tabata e di seis promé minister di Antia Hulandes.[5]
Beaujon, kende nunka tabata kasá, ta fayesé 12 di novèmber 1984 na edat di 69 aña.[3]
Distinshon
editáBeaujon a risibi e siguiente kondekorashonnan[6]:
- Hulanda: Ofisial (Officier) den Orden di Oranje-Nassau (1962)
- Venezuela: Gran Cordón den Orden di Libertador (1972)
- Hulanda: Komendador (Commandeur) den Orden di Oranje-Nassau (1973)
- Republika Dominikano: Gran Krus den Orden di Mérito di Duarte, Sanchez i Mella (1975)
Referensia
|