Platón
- E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.
Platón (ca. 427-347 a. K.) tabata un filósofo griego. Ela nase na Atenas of Egina, Gresia i tabata studiante di e filósofo Socrates i maestro di Aristóteles. E ta fundadó di e Akademia di Atenas, e promé instituto di edukashon avansá den Oksidente. E ta mihó konosí pa su diálogonan, di kual e diálogo E Repúblika ta un di esunnan mas influensial.
Pais di nashonalidat | Classical Athens |
---|---|
Nòmber den idioma propio | Πλάτων |
Nòmber di nasementu | Αριστοκλής |
Nòmber di dilanti | Platon |
Fecha di nasementu | 420s BCE |
Lugá di nasementu | Atenas |
Fecha di fayesimentu | 340s BCE |
Lugá di fayesimentu | Atenas |
Lugá di entiero | unknown value |
Tata | Ariston of Athens |
Mama | Perictione |
Ruman(nan) | Potone, Adeimantus of Collytus, Glaucon, Antiphon |
Lenga materno | Ancient Greek |
Dominio di idioma | Ancient Greek |
Writing language | Attic Greek |
Okupashon | filósofo, epigrammatist, poeta, eskritor, philosopher of law |
Funshon | scholarch of the Platonic Academy |
Studiante di | Socrates, Theodoros of Cyrene, Hermogenes, Dionysius |
Klasifikashon sosial | slave owner |
Deporte | Greek wrestling |
Movemento | Platonism |
Género | Platonic dialogue |
Present in work | The Divine Comedy |
Time period | Ancient Greece |
Representa pa | Bust of Plato, Athens, Plato statue, Athens, Bust of Plato, Irakleio |
Obranan den kolekshon | Victoria and Albert Museum, Stedelijk Museum Amsterdam |
Status pa derecho di autor como creador | derecho di autor pa obra a caduca |
Documenta na | SAPA Foundation, Swiss Archive of the Performing Arts |
Etikèt na Stack Exchange | https://philosophy.stackexchange.com/tags/plato |
Platón | |
---|---|
Nasí | 420s BC Atenas |
Profeshon | Filósofo, epigrammatist, poeta, eskritor, philosopher of law |
Biografia editá
Platón a nase den un famia prominente, ku tabata envolví den e polítika di Atenas. Su tata tabata Ariston i su mama tabata Perictione. Platón su famia tabata deseá pa Platón drenta den polítika. Despues di mira e korupshon ku tabata tumando lugá den e mundu polítiko di Atenas i despues di e ehekushon di su maestro, Socrates, na man di e gobièrnu di Atenas, Platón a optá pa dediká su bida na filosofía i a bira un di e filósofonan mas renombrá di antiguo Gresia.
Filosofia editá
Platón su ideanan tabata influensiá dor di Socrates. Socrates no a skirbi mayoria di su ideanan, i komo resultado e mundu su konosementu di Socrates su filosofia ta bin pa gran parti di Platón. Esaki na mesun tempu ta hasi'e difisil pa verifiká kua ideanan ta pertenesé orignalmente na Platón i kua na Socrates.
Teoría di Formanan editá
Den su diálogonan, mas notabelmente E Repúblika, Platón ta argumentá ku e mundu físiko no ta real pasobra e ta basá riba, loke Platón ta yama, Formanan of Ideanan. Segun Platón, e formanan aki ta e blueprint (diseño) of forma original di kada opheto i pa e motibu aki fuente di tur kos visibel den nos mundu material.
Diálogonan editá
Varios diálogo a wòrdu atribuí na Platón, pero di un kantidat di nan ta wòrdu duda ku Platón ta e outor legítimo. E diálogonan generalmente asepta komo obra di Platón ta: Apología di Sócrates, Critón, Fedón, E Repúblika, Timeo, Critias, Sofísta, Politikó, Eutifrón, Lèynan, Parmenídes, Felibo, Simposium (e bankèt), Fedro, Ion, Lisis, Menéxeno, Cármides, Laques, Hipias menor, Eutidemo, Protágoras, Gorgias i Menón.
Otro diálogonan ku no por wòrdu konfirma komo obra di Platón ta: Hipias mayor i Alcibíades I.
Diálogonan ku originalmente a wòrdu skirbi bou di Platón su nòmber pero ku ta konosí ku ta obra di otro personanan ta: Ereksias, Minos, Alkion, Alcibíades II i Epínomis.