E artíkulo aki ta skirbí na ortografia di papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.
Wak Godett (pagina di referencia) pa un otro nificacion di topico.

Wilson "Papa" Godett (☆ 11 di ougùstùs 1932 na Willemstad - † 19 di aprel 1995 na Kòrsou) tabata un boksdó, sindikalista i polítiko yu di Kòrsou. Su nòmber di kariño tabata Papa Godett. E tabata un di e lidernan di e welga di Trinta di Mei i poko despues tabata kofundadó di partido FOL. El a wòrdu elegí miembro di parlamento di Antias Hulandes i konseho insular di Kòrsou. Den gabinete gabinete Evertsz el a okupá e puesto di minister di Labor i Asuntunan Sosial (1973-1977).

Wilson Godett
Pais di nashonalidatReino Hulandes Editá
Nòmber di dilantiWilson Editá
Fecha di nasementu11 ougùstùs 1932 Editá
Fecha di fayesimentu19 aprel 1995 Editá
YuAnthony Godett, Mirna Louisa-Godett Editá
Okupashonboxer, politiko Editá
Deporteboxing Editá

Biografia

editá

Godett a lanta den Otrobanda. El a kasa ku Norma Merenciana i huntu nan a haña shete yu, kuater yu hòmber i tres yu muhé, di kual uno a fayesé na edat hóben. Nan yunan mas konosí ta Anthony Godett i Mirna Louisa-Godett.

Ront di su binti aña, Godett tabata un bòksdó eksitoso bou di e nòmber Papa Diamante Negro. El a bòks kontra bòksdónan impreshonante manera Baby Dynamite, Sugar Boy Nando i Young Tunney. Na 1954 el a sali kampeon di Karibe. Despues el a bira un trahadó di haf kasual. Den añanan sesenta Godett a wòrdu elegi komo presidente di Algemene Haven Unie (A.H.U.), e sindikato mas importante den haf di Kòrsou. El a guia su trahadónan di haf ora nan a marcha ku trahadónan di Shell riba Fort Amsterdam na Willemstad dia 30 di mei 1969, gritando "pan i rèspèt", despues ku un wèlga na Wescar a plama pa e trahadónan di haf. Godett a wòrdu alkansá den lomba pa un bala di polis, i durante e disturbionan ku a sigui, trahadónan di haf a sende Heerenstraat na kandela i sakeo a surgi. Hulanda a manda tres shen marinero pa restorá òrdu. Gobièrnu Antiano a renunsiá.

Dia 5 di yüli 1969, Godett, huntu ku Amador Nita i Stanley Brown, a funda e partido polítiko Frente Obrero i Liberashon 30 di mei. E partido sosialista radikal aki a logra un viktoria grandi den e elekshon na september. E tempu ei, Godett tabata den prizòn pa su papel den e lantamentu di 30 di mei. El a keda liberá i a tuma su lugá komo miembro di Parlamento di Antias Hulandes. Godett a keda miembro di parlamento te 1992, i tabata miembro di Konseho Insular di 1971 pa 1990. Den gabinete Evertsz (1973 - 1977), Godett tabata Minister di Labor i Asuntunan Sosial, i poko tempu despues tambe di Kultura, Deporte i Rekreashon. Godett a baha e edat di penshun, pero no a oumentá e prima, loke a pone ku un penshun antiano no tabata bal muchu mas.

Na 1995 el a fayesé na edat di 62 aña.

Venezuela a honra Godett ku e Orden di Francisco de Miranda, i na Pietermaai (Willemstad) un kaya a haya su nòmber (Kaya Wilson Godett). Dia 29 di mei 1999 Antia Hulandes a emiti un stampia di 75 cen cu su potret riba dje.