Maria Liberia-Peters

Maria Liberia-Peters (☆ 20 di mei 1941 na Willemstad) tabata un eks-polítiko antiano di PNP. E tabata promé minister di Antias Hulandes di 1984 te 1986 i di 1988 te 1994 i e promé muhé den Reino Hulandes pa sinta largu den e funshon di promé minister. Previamente e tabata minister di Asuntunan Ekonómiko di Antias Hulandes di 1982 pa 1983. E tabata miembro di Parlamento di Antias Hulandes brevemente na 1982 i di 1986 te 1988. Na 2023 el a wòrdu nombrá minister di estado di Kòrsou.[1]
Maria Liberia-Peters | ||
---|---|---|
![]() | ||
Promé minister di Antia Hulandes | ||
Término di ofisina 1984-1986 1988–1994 | ||
Monarkia | Beatrix (1980-2013) | |
![]() | ||
Término di ofisina 1982–1983 | ||
![]() | ||
Término di ofisina 1986–1988 | ||
![]() | ||
Término di ofisina 2023–presente | ||
Informashon personal | ||
Nasementu | 20 di mei 1941 Willemstad | |
Pareha | Niels Liberia | |
Famia | ||
Yu | 2 | |
Informashon profeshonal | ||
Ofishi | polítiko | |
Partido polítiko | PNP | |
Imágennan riba ![]() | ||
[Editá Wikidata] · [Manual] |
Biografia
editáMaria Peters a nase na Willemstad, Kòrsou. Su tata, James Louis Peters, tabata prosedente di Sint Maarten i su mama Mabel Albertina Hassell, tabata di Saba.[2] El a studia pa maestro di skol na Hulanda, na siudat di Emmen. Mas despues el a kasa ku Niels Liberia i huntu nan a adopta dos yu.
Su entrada den polítika tabata kasualidat. Banda di su trabou real komo maestro e tabata enbolbí ku asuntunan hubenil. E tabata di opinion ku e úniko manera pa realisa kambionan esensial tabata pa drenta arena polítiko.
Liberia-Peters ta miembro di e Konseho di Lider Mundial Femenino (Council of Women World Leaders), un ret global pa asuntunan di hende muhé konstituí pa (eks)-presidente i (eks)-promé ministernan feminino.
Distinshon
editá- Hulanda: Gran ofisial den Orden di Oranje-Nassau
- Colombia: Gran Krus den Orden di Boyacá
- Venezuela: Gran ofisial den Orden di Sol de Carabobo (1993)
- Venezuela: Gran Cordón den Orden di e Libertador
- Kòrsou: Dia 12 di yanüari 2023 Liberia-Peters a risibí e título "doktor honoris causa" di UoC pa su empeño inkansable komo polítiko pa pais Kòrsou.[3]
Referensia
|