Mamita Fox

aktivista sosial, eskritor i artista hulandes
E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.

Escolastica Victoria "Mamita" Fox (☆ 27 di sèptèmber 1942 na Kòrsou - † 8 di desèmber 2023 na Boneiru) tabata un aktivista sosial, eskritor i artista ku tabata biba na Boneiru. Su aktivismo a kondusí na kambio den kuido di salú na Hulanda Karibense. Ku su outobiografia na Papiamentu el a hasi un kontribushon importante na e literatura di hende muhé karibense den un idioma krioyo.

Mamita Fox
Pais di nashonalidatReino Hulandes Editá
Nòmber di nasementuEscolastica Victoria Fox Editá
FamFox Editá
Fecha di nasementu1943 Editá
Lugá di nasementuKòrsou Editá
Fecha di fayesimentu8 desèmber 2023 Editá
Lenga maternoPapiamentu, Hulandes, Ingles Editá
Dominio di idiomaPapiamentu, Hulandes, Ingles Editá
Okupashonnurse, radio personality, aktivista, eskritor Editá
Periodo activo (inicio)1960 Editá

Biografia editá

Mamita Fox a nase dia 27 di sèptèmber 1942 komo yu di un mama yu di Kòrsou i un tata originalmente di St. Kitts.[1] E tabatin tres ruman muhé i kuater ruman hòmber, entre kual Benjamin Fox di e movementu di Black Power, ku a hunga un ròl klave den e lantamentu di Trinta di Mei na Kòrsou. E famia a biba un tempu na Trinidad i Aruba. Na Kòrsou el a lanta na Paradijs, un bario entre Veeris i Marchena.[1] Despues di a divorsiá su mama Lucia tabatin un negoshi di drecha kabei pa por kria su yunan.[2] Mamita a studia na St. Martinusgesticht i despues di a entrená komo enfermera tabata traha den un hospital na Hulanda den añanan 60. Aki el a konosé Heinz Beck, un músiko aleman ku ken el a kasa na 1970 i a haña un yu muhé, Lucia Beck. Komo Beck tabata biaha hopi e famia a biba na Alemania te 1975, unda Fox a studia reflèksologia.[3] Despues di a muda pa Kòrsou su matrimonio ta kibra. Na su isla natal el a kuminsa komo terapista di refleksologia di pia, pero mester a stop pa motibu di e falta di rekonosementu pa tratamentunan alternativo.[4] Siguientemente el a habri un salon di beyesa na Otrobanda i a bira aktivo komo feminista i polítiko. Na 1991 el a aparesé riba lista di PNP pa elekshon di konseho insular.[5]

Mamita Fox a fayese den oranan di anochi dia 8 di desèmber 2023 na edat di 81 aña.

Aktivista editá

Fox tabata para kontra inhustisia i a bira konosí komo aktivista sosial. E tabata aktivo na radio i tabata skirbi regularmente den korant. Siendo mama soltero su yu muhé tabata pasa hopi tempu serka su wela, ku a fayesé di kanser di pecho na 1985. Den kolaborashon ku Telecuracao e tabata organisadó di un teleton pa Prinses Wilhelmina Fonds na 1984. Ku e fondonan rekoudá Kórsou a haña su promé sentro di radiologia pa kanser.[6] Dia 2 di yüli 1986 Fox, huntu ku Virginia Kleinmoedig i Dennis Lobato, a organisá un kadena humano di Porta Blanku na kosta sùitost di e isla te Barber na e punta west. E evento a koinsidí ku e selebrashon di Dia di Bandera i tabata un símbolo pa "ban uni forza".[7][8]

Fox ta muda pa Boneiru pa kuida su nieta ora su yu muhé Lucia Beck a bai traha einan den un trabou ku a rekerí biaha hopi.[3] Aki el a reanudá su aktividatnan empresarial i aktivista; entre otro den programanan radial i rekoudando fondo pa hende di menos rekurso.[9][10] Den su talkshownan e tabata trata temanan kontroversial i tabata enkurashá apertura riba tópikonan tabú, den e konvikshon ku diskushon tabata empoderá.[11] Komo personalidat di radio konosí na Boneiru, Fox a bira un opositor fuerte di e lei di kuido di salú, e asina yamá Besluit zorgverzekering BES.[12]

For di aña 2011 tur residente di e islanan BES a bira legalmente asegurá bou di e seguro di salú obligatorio nobo ku a wòrdu implementá dor di Zorgverzekeringsbureau BES (ZVK). Den e sistema di seguro di malesa amplio di antes tratamentu den lugánan manera Colombia tabata permiti, pasobra e islanan no tabatin sufisiente fasilidat di kuido. Den e sistema nobo, tur referensia médiko tabata wòrdu evaluá dor di ZVK, ku regularmente tabata rechasá referensia for di Boneiru pa motibu di e gastunan. Tabatin un akseso desigual na kuido entre residentenan di e parti oropeo i residentenan di e parti karibense di Hulanda.[13][14] Despues ku a rechasá su referensia médiko na 2013, Fox a tene un "sit-in" dilanti di e edifisio di e Servisio di Impuesto Hulanda Karibense na Kralendijk, kaminda ZVK tabata ubiká temporalmente. Mará na man i pia, el a drenta den un akshon di protesta su so durante ocho dia kontra arbitrariedat den trato médiko i pro derechonan igual den Hulanda Karibense. El a haña hopi apoyo di su sostendónan, entre nan e federashon di sindikato, i a kolektá firma.[2]

Despues di un reunion ku e representante di Reino, Wilbert Stolte, Fox a risibí por eskrito un kantidat di konsesion ku ta permití pashènt i su dòkter disidí kiko ta nesesario pa su kuido. Na lugá di e dòkter di ZVK, un komishon di indikashon ta duna konseho den kaso di un referensia; ZVK ta disidí solamente riba e kompensashon konforme lei. Tambe a establesé un prosedura pa opheshon i apelashon kontra desishonnan di ZVK.[2][15]

Artista i eskritor editá

For di aña 2008 Fox tabata produsí arte di glas, den kua e tabata inkluí e moneda kuadrá di dos plaka.[11] Regularmente e tabata ekshibí su arte di mosaiko i su obra di kralchi di glas i tabata partisipa den exposishonnan ku otro artistanan i den promoshon di Bonaire Tourist Board.[16][9] Su trabou komo artista tambe ta un kontinuashon di su aktivismo, ya ku e ta doná obra pa rekohé fondonan pa karidat.[11]

Na 1997 el a skirbi na Papiamento un obra outobiografico, Identifikashon, riba su lucha pa deskubri su propio identidat den e sosiedat patriarkal den kual el tabata biba. Den e speransa di skapa di e diskriminashon di klase, di sèks i di rasa ku el a eksperensiá na Kòrsou, Fox a muda pa Hulanda. Sinembargo, e tabata desilusioná ku niun hende no tabata sa unda Kòrsou tabata i ni kiko e kultura tabata. Den e lucha ku e eskoho di tin un relashon romántiko òf un karera, el a skohe su trabou. Segun e sientífiko Roberto Strongman, su outobiografia ta un ehèmpel prominente di e obranan di muhénan karibense, ku sa di distinguí nan mes for di e tema i estilonan di outornan maskulino den idioma krioyo.[17] Importante ta e teksto; lokual ta enfatisá atrobe kon fuerte tradishon oral, relatá den forma skirbí, ta graba eksperensia di hende muhé.

Link eksterno editá