Aletta Beaujon

poeta antiano
E articulo aki ta uza ortografia di Papiamento. Lo aprecia si por mantene e articulo aki na estilo di Papiamento.

Wak Beaujon (pagina di referencia) pa un otro nificacion di topico.

Aletta Clémence Beaujon (☆ 1 di mei 1933 na Corsou - † 3 di juli 2001 na Aruba) tabata un poeta y psicologo Antiano. El a skirbi poesia na Hulandes, Ingles y Papiamento. E ta ocupa, hunto cu e poetanan Oda Blinder y Carla van Leeuwen, un luga unico den poesia di Corsou na idioma Hulandes.[1]

Aletta Clémence Beaujon
Pais di nashonalidatReino Hulandes Editá
Nòmber di nasementuAletta Clémence Beaujon Editá
Nòmber di dilantiAletta Editá
Fecha di nasementu1 mei 1933 Editá
Lugá di nasementuWillemstad Editá
Fecha di fayesimentu3 yüli 2001 Editá
Lugá di fayesimentuOranjestad Editá
Modo di murikousa natural Editá
Kousa di mortocancer Editá
ParienteCola Debrot Editá
Lenga maternoPapiamentu, Hulandes Editá
Dominio di idiomaHulandes, Ingles, Papiamentu Editá
Okupashonpsychologist, poeta, clinical psychologist, eskritor Editá
A studia naNorthwestern University, Universidat di Utrecht Editá

Bida editá

Aletta (tin biaha Alette) Beaujon tabata e di tres yiu di Jan Hendrik Rudolf Beaujon (1902-1976) y Jeanette Catherine Debrot (1904-1997). E tabatin dos ruman homber mayo, un ruman homber mas jong y un ruman muhe. E famia tabata biba den e bario di Otrobanda, Willemstad, tabata bon pará i tabata pertenece na e grupo elitario blanco-protestant di e comunidad. Su welo paternal tabata Hendrik Johannes Beaujon, notario y gezaghebber di Aruba (1911-1920) y conoci entre su omonan tabata Otto Beaujon, politico y Cola Debrot, poeta y escritor. Aletta a bay Wilhelmina Mulo na Punda. Su sentido pa idioma a sali na cla na momento cu el a gana e premio Neerlandia den un competencia di ensayo. Inmediatamente despues di caba Mulo, el a bay Merca, caminda el a keda cerca famia. Seguidamente el a sigui enseñansa secundario avansa na Filadelfia, y entre 1950 y 1955 a studia psicologia na Northwestern University na Evanston, Illinois.[2] E mesun estudio el a haci tambe na Amsterdam meymey di añanan 50. Na 1957 el a bolbe Corsou, unda el a casa cu Eduard van Leeuwen (1931-2006), un empleado Hulandes di Shell. Nan a muda pa Valencia na Venezuela. E matrimonio no tabata exitoso. Despues di e divorcio, el a regresá Corsou hunto ku su dos yiu homber, ambos naci na Corsou. Na aña 1969 nan a bay Hulanda, principalmente pa motibo di e educacion di e dos mucha. Aki el a gradua como psicologo. Na 1980 el a muda pa Aruba y tabata traha den departamento di reclassering y tabata envolvi den un servicio di yudansa pa muchanan mentalmente incapacita. Tur esaki a yega na su fin ora el a bira malo. Entretanto el a bira miembro di e Iglesia Catolico Romano. Desde su fayecimento na 2001 di cancer e ta reposa den santana di St. Anna na Aruba. Su graf a wordo marca cu un piedra, riba cual tin un imagen di su animal faborito: e yuana.

Carera editá

Poco ta conoci tokante su trabou como psicologo clinico. Ta evidente cu semper e tabata combina estudio y practica. Un muestra di su bista riba su profesion ta e artíkulo Cola Debrot: biografische en psychologische kanttekeningen (Cola Debrot: anotacionnan biografico y psicologico) tocante su tio Cola Debrot y cu a aparece den e edicion De eenheid van het kristal, un compilacion di charla (edita) cu a wordo duna durante e Debrot-symposium na Willemstad na 1986. Den e buki aki, e ta duna hopi atencion na e hubentud di Debrot como "mucha di Otrobanda" y kende tabata pertenece na un ambiente cu e mes tabata conoce bon. E origen di e famia Debrot, esta su famia di parti di su mama, ta haña hopi atencion. Un angulo psicologico tambe a mustra den su comentarionan tocante Chris Engels, cu a aparece den Amigoe na comienso di 1981 como un memoria despues di su morto. Den e mesun corant Beaujon tabata publiká poemanan.[3]

Afortunadamente e por a laga e psicologia bay tambe, e yiunan ta conta den nan introduccion na e coleccion di poesia De schoonheid van blauw ~ The Beauty of Blue. Por lo menos, nan nunca a ripara cu nan mama a aplica su conocemento di psicologia di desaroyo riba nan. Y nan ta contento di esey. Ta logico cu e poemanan cu el a skirbi tocante skirbimento y poetanan, e obra poetico, psicologia ta hunga un rol. Un ehempel di e tipo di poema aki ta 'De jonge dichter'. Mayoria di nan ta den su prome coleccion Gedichten aan de baai en elders. E coleccion aki di 78 poema a bira un edicion riba su mes di "Antilliaanse Cahiers", cu a sali na 1957. "Antilliaanse Cahiers", bou di redaccion di Cola Debrot y otronan, tabata e revista den cual hopi autor Antiano a haya nan obranan publica.

Obra di Aletta Beaujon editá

  • Gedichten aan de baai en elders. Antilliaanse Cahiers, di 2 volumen number 3 y 4, juni 1957, Amsterdam, De Bezige Bij.
  • 'Poems while in Delos.' Antilliaanse Cahiers, di 3 volumen number 4, april 1959, Amsterdam, De Bezige Bij.
  • Chris Engels. Den Amigoe di 19 di januari 1981.
  • Cola Debrot: biografische en psychologische kanttekeningen. Den De eenheid van het kristal, Cola Debrot Symposium 1986. Corsou: Editorial Cooperativo Antiano “Kolibri” / Sticusa, 1988, pp. 3-24.
  • De schoonheid van blauw ~ The Beauty of Blue, Verzamelde gedichten. Compila pa Aart G. Broek y Klaas de Groot. Haarlem: In de Knipscheer, 2009.

Obra den antologia (seleccion) editá

  • Anonimo (compilacion), Bloemlezing Antilliaans poëzie. (stencil escolar).
  • Anoniem (compilacion), Dichters omnibus, zesde bloemlezing. ’s-Gravenhage, ESSO Nederland n.v., 1960.
  • Hanny Lim, Tussen cactus en agave. Aruba: De Wit.
  • Jules de Palm y Hugo Pos (compilacion), Kennismaking met de Antilliaanse en de Surinaamse poëzie. Amsterdam: Sticusa, 1973.
  • Klaas de Groot (compilacion), Vaar naar de vuurtoren; [Eiland, Isla, Island, Eilân]. Haarlem: In de Knipscheer, 2010.
  • Klaas de Groot (compilacion), Grenzenloos, 40 jaar Knipscheerpoëzie. Haarlem: In de Knipscheer, 2018.
  • Michiel van Kempen y Bert Paasman, en colaboracion cu Noraly Beyer, Album van de Caraïbische poëzie. Amsterdam: Rubinstein, 2022.

Riba Aletta Beaujon (seleccion) editá

  • Anonimo, ‘Antilliaanse poëzie’, Nieuwe Leidsche Courant, 21 di september 1957.
  • C.G.M. Smit & W.F. Heuvel, Autonoom, Nederlandstalige literatuur op de Antillen. Rotterdam: Flamboyant / P, 1957, p. 53, 54.
  • C.J. Kelk, ‘Uit de taal-kolonies van ons volk’, De Groene Amsterdammer, 5 di october 1957.
  • Pierre H. Dubois, ‘Alette Beaujon, Antilliaans dichteres’, Het Vaderland, 9 di november 1957.
  • Ed Hoornik, ‘Een talentvol dichteres uit Curaçao’, Elseviers Weekblad, 16 di november 1957.
  • Adriaan Morriën, ‘Antilliaanse Cahiers, literatuur uit de West’, Het Parool, 22 di februari 1958.
  • W.A. Braasem, ‘Twee Antilliaanse dichteressen’, Het Vaderland, 7 di februari 1959.
  • Frank Martinus Arion, ‘Twee dichteressen’, Antilliaanse Cahiers, volumen lll, number 3, januari 1959, pp. 55-67.
  • Hans Maarten van den Brink, Reis naar West. Amsterdam: Meulenhoff, 1986, p. 73, 74.
  • Pim Heuvel & Freek van Wel, Met eigen stem. Herkenningspunten in de letterkunde van de Nederlandse Antillen en Aruba. Assen / Maastricht: Van Gorcum, 1989, p. 122, 130, 131.
  • Wim Rutgers, Schrijven is zilver, spreken is goud: oratuur, auratuur en literatuur van de Nederlandse Antillen en Aruba. Utrecht 1994. (Diss.), p. 216, 236, 254, 264.
  • Aart G. Broek, De kleur van mijn eiland: Aruba, Bonaire, Curaçao, Ideologie en schrijven in het Papiamentu sinds 1863, 1 Geschiedschrijving. Leiden: KITLV uitgeverij, 2006, p.94, 96, 246.
  • Wim Rutgers, De brug van Paramaribo naar Willemstad; Nederlands-Caribische en Caribisch-Nederlandse literatuur 1945-2005. Corsou: FPI/UNA, 2007, passim.
  • Klaas de Groot, ‘Griekse goden, Caribische eilanden en het (nood)lot’, Amigoe / Ñapa, 31 di oktober 2009.
  • Ezra de Haan, ‘De schoonheid van blauw van Aletta Beaujon’,Literatuurplein [1], 18 di februari 2009.
  • Juan Carlos van Leeuwen en Jeannouel van Leeuwen, ‘Gedachten aan Aletta’, De schoonheid van blauw, Haarlem: In de Knipscheer, 2009, p.11-16.
  • Wim Rutgers, 'Poëzie Aletta Beaujon verzameld', Antilliaans Dagblad, 21 di november 2009.
  • Joop Leibrand, ‘Weg uit een schaduwtroebel land’, Meander Magazine, 16 di december 2009.
  • Zara de Ridder,'Aletta Beaujon', in Vrouwenlexicon [2], 29 di augustus 2017.

Mira tambe editá

Link externo editá