Pacheco Domacassé

músiko, aktor, eskritor, director di komedia i sineasta

Venancio Benjamin (Pacheco) Domacassé (☆ 1 di aprel 1941 na Rincon - † 22 di mart 2022 na Kòrsou) tabata un dosente, músiko, aktor, eskritor, direktor di teatro i sine di Kòrsou.[1] El a ehersé gran influensia riba e mundu kultural-artístiko di Kòrsou i e otro islanan den Karibe Hulandes. [2]

Pacheco Domacassé
Pais di nashonalidatReino Hulandes Editá
Nòmber den idioma propioPacheco Domacassé Editá
Nòmber di nasementuVenancio Benjamin Domacassé Editá
Nòmber di dilantiPacheco Editá
FamDomacassé Editá
Fecha di nasementu1 aprel 1941 Editá
Lugá di nasementuKòrsou Editá
Fecha di fayesimentu22 mart 2022 Editá
Lugá di fayesimentuKòrsou Editá
KasáDiana Lebacs Editá
Dominio di idiomaPapiamentu Editá
Writing languagePapiamentu Editá
Okupashonmusiko, aktor, eskritor, theatrical director, sineasta Editá
Área di trabousinematografia, teatro Editá
DistinshonKabayero den Orden di Oranje-Nassau Editá
E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.

Biografia editá

Pacheco Domacassé a nase na Boneiru i a lanta na Antriol i Playa Pabou.[3] Ku 12 aña el a muda pa Kòrsou.[4] Despues di su estudio el a bai traha komo maestro di skol. Den dékada 1960 e tabata aktivo komo kantante-gitarista i mènèger di e banda The Teenage Shadows, den kual su kasá, Diana Lebacs, tabata kanta.[5][6] Na 1974, siguiendo su dedikashon na kultura, el a bai traha na Servisio di Enseñansa i Kultura di Teritorio Insular di Kòrsou. Aki el a sirbi 20 aña komo hefe di e sekshon di kultura, den kual funshon e tabata entre otro presidente di e Komishon Inougurashon Himno di Kòrsou i inisiadó di e parada seú di Kòrsou, den kua el a hinka tambe algu di e simadan di Boneiru.[3] Despues el a fungi komo direktor di Kas di Kultura na Aruba.

Skirbimentu tabata su hobby; Domacassé a kuminsa skirbi poema pero nunca a yega di publika esakinan. E tabata skirbi na papiamentu. Na yanüari 1970 a estrená su promé obra teatral Opus I den Sentro Pro Arte na Willemstad.[7] E obra tabata na idioma hulandes komo eksepshon sporádiko i tabata bou direkshon di Dolf de Vries. Opus I ta un meskla di teatro, músika (soul) i baile i entre su obranan tabata e promé pa trese renobashon den mundu teatral antiano. Un aña despues a sigui Tula, un obra teatral tokante e rebelion grandi di katibu di 1795 na Kòrsou i tabata e promé tokante historia di sklabitut mirá foi e perspektiva di un yu di Kòrsou pretu.[8] E storia ta basa en general riba e investigashon di e historiadó H.J. Hamelberg (1862-1918)[9], mientras e kantikanan di trabou di e esklabo, manera tambú i e kantika di rebelion, a wòrdu skirbi pa e etnomusikólogo Eric La Croes pa falta di konosemento di kantika di rebelion.[10] Tula a wordu presenta pa e grupo teatral Nos Kousa ku Eddy Kelly den e papel prinsipal di Tula, e lider di katibu. Direkshon tabata den man di Tone Brulin, asisti pa Domacassé[4]; kende mes a dirigí su propio obranan ku a sigui. Otro obranan grandi tabata Tochi (1972) i Konsenshi di un Pueblo (1974).[4] E último obra, dediká na pueblo boneriano, a wòrdu estrená na Boneiru ku un elenko di aktornan boneriano. E ta wòrdu mirá, entre otro pa e uso fleksibel di e idioma papiamentu, komo un punto kulminante den literatura antiano.[11]

Ku e obranan Tula en Konsenchi di un Pueblo Domacassé ta wòrdu konsiderá komo un di e eskritornan di teatro mas radikal na Antia.[11] Su presentashon i shownan teatral tabata generalmente inspirá pa historia.[2] El a presentá mayoria di su obranan na e otro islanan di eks-Antia Hulandes. Entre 1971 i 1981 Domacassé a lanta varios grupo di teatro na Kòrsou i Boneiru, manera Grupo Nos Kousa i Rhythm Theatre, ku tabata trese su obranan riba tarima.[8] Den añanan ochenta e ta pasa di teatro pa televishon i sine.[8] El a produsí alrededor di dies pelíkula.

Despues di su penshon Domacassé tabata presidente di Fundashon Kultural Seú Kòrsou, Fundashon Parkenan Nashonal i Fundashon Almirante Luis Brion.[12]

Pacheco Domacassé a fayesé dia 22 di mart 2022, alkansando edat di 80 aña. Desde 1976 e tabata kasá ku Diana Lebacs, edukador, aktris i eskritor di buki di mucha i kende a fayesé kuater luna despues di su morto. Huntu nan tabatin dos yu hòmber.

Distinshon editá

Na 1977 el a risibí e premio Sticusa pa su obranan teatral.[13] El a wòrdu otorgá e medaya di Orden Andres Bello, klase III di Venezuela i kondekorá komo Kabayero (Ridder) den Orden di Oranje-Nassau pa su ról komo pionero riba tereno di arte i kultura.

Obranan editá

Teatro editá

  • Opus I (1970)
  • Tula (1971, aktuashon dor di grupo Nos Kousa)
  • Tochi (1972)
  • Konsenshi di un pueblo (1974)
  • Mision Imposibel (1974, komedia di un akta)
  • Bashan (1976)
  • Kompa Nanzi den tow (1979)
  • E pida baranka
  • Famia Kibni (1981)

Televishon i Sine editá

  • Duel in de Diepte (1979, seri di televishon)
  • Boka Sarantonio (1985, pelíkula di televishon)
  • Boneriano, hòmber di laman (dokumentario)
  • The Changing Statia (dokumentario)